Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.938
|
21.
festivitats cíviques, religioses i polítiques (traducció)
Font
Fitxes de l'Optimot
Les designacions de festivitats cíviques, religioses i polítiques es tradueixen.
En català:
Nadal
nit de Cap d'Any
Divendres Sant
la revetlla de Sant Joan
l'Onze de Setembre
la Fira d'Abril
la Fira de Sant Isidre
la Puríssima
En castellà:
Navidad
Nochevieja
Viernes Santo
la verbena de San Juan [...]
|
|
22.
ús de l'article en les comarques catalanes
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
|
|
23.
Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
|
|
24.
L'article baleàric o article salat
Font
Fitxes de l'Optimot
baleàrics hi ha noms que en tots els registres s'usen amb article general, i no amb el salat. Es tracta dels casos següents:
Els noms de les hores: les tres i deu.
Noms que formen part d'expressions temporals: al punt, a l'hora de dinar, el mes que ve, l'any 2020, l'endemà.
Noms que expressen entitats [...]
|
|
25.
Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
|
|
26.
Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
|
|
27.
Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
|
|
28.
Ser o estar: estar davant de locatius
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]
|
|
29.
Ser o estar: ser davant de locatius
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:
On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral [...]
|
|
30.
Concordança de mig davant d'un topònim / mitja Catalunya o mig Catalunya?
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
|
